Udàna Home Page Udàna 5: Soõavaggo
The Chapter (Including the Discourse) about MeghiyaThe Discourse about Meghiya
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Càlikàyaü viharati, Càlike pabbate.
Tena kho pana samayena àyasmà Meghiyo Bhagavato upaññhàko hoti.
Atha kho àyasmà Meghiyo yena Bhagavà tenupasaïkami,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü aññhàsi.
1Ekamantaü ñhito kho àyasmà Meghiyo Bhagavantaü etad-avoca:
ßIcchàmahaü bhante Jantugàmaü piõóàya pavisitunû-ti.
ßYassa dàni tvaü Meghiya kàlaü ma¤¤asãû ti.
Atha kho àyasmà Meghiyo
pubbanhasamayaü nivàsetvà, pattacãvaram-àdàya,
Jantugàmaü piõóàya pàvisi. Jantugàme piõóàya caritvà,
pacchàbhattaü piõóapàtapañikkanto,
yena Kimikàlàya nadiyà tãraü tenupasaïkami,
upasaïkamitvà Kimikàlàya nadiyà tãre,
jaïghàvihàraü anucaïkamamàno anuvicaramàno,
addasà kho ambavanaü pàsàdikaü ramaõãyaü.
Disvànassa etad-ahosi: ßPàsàdikaü vatidaü ambavanaü ramaõãyaü.
Alaü vatidaü kulaputtassa padhànatthikassa padhànàya.
2Sace maü Bhagavà anujàneyya
àgaccheyyàhaü imaü ambavanaü padhànàyàû ti.
Atha kho àyasmà Meghiyo yena Bhagavà tenupasaïkami,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdi.
Ekamantaü nisinno kho àyasmà Meghiyo Bhagavantaü etad-avoca:
ßIdhàhaü bhante pubbanhasamayaü nivàsetvà, pattacãvaram-àdàya,
Jantugàmaü piõóàya pàvisiü. Jantugàme piõóàya caritvà,
pacchàbhattaü piõóapàtapañikkanto,
yena Kimikàlàya nadiyà tãraü tenupasaïkami,
upasaïkamitvà Kimikàlàya nadiyà tãre,
jaïghàvihàraü anucaïkamamàno anuvicaramàno,
addasaü ambavanaü pàsàdikaü ramaõãyaü.
Disvàna, me etad-ahosi: `Pàsàdikaü vatidaü ambavanaü ramaõãyaü.
Alaü vatidaü kulaputtassa padhànatthikassa padhànàya.
Sace maü Bhagavà anujàneyya,
àgaccheyyàhaü imaü ambavanaü padhànàyàti.'
Sace maü bhante Bhagavà anujànàti,
gaccheyyàhaü taü ambavanaü padhànàyàû ti.
Evaü vutte, Bhagavà àyasmantaü Meghiyaü etad-avoca:
ßâgamehi tàva Meghiya ekakamhà yàva a¤¤o koci bhikkhu àgacchatãû ti.
Dutiyam-pi kho àyasmà Meghiyo Bhagavantaü etad-avoca:
ßBhagavato bhante natthi ki¤ci uttarikaraõãyaü,
natthi katassa và paticayo.
Mayhaü kho pana bhante atthi uttarikaraõãyaü, atthi katassa paticayo.
Sace maü bhante Bhagavà anujànàti,
gaccheyyàhaü taü ambavanaü padhànàyàû ti.
Dutiyam-pi kho Bhagavà àyasmantaü Meghiyaü etad-avoca:
ßâgamehi tàva Meghiya ekakamhà yàva a¤¤o koci bhikkhu àgacchatãû ti.
Tatiyam-pi kho àyasmà Meghiyo Bhagavantaü etad-avoca:
ßBhagavato bhante natthi ki¤ci uttarikaraõãyaü,
natthi katassa và paticayo.
Mayhaü kho pana bhante atthi uttarikaraõãyaü, atthi katassa paticayo.
Sace maü bhante Bhagavà anujànàti,
gaccheyyàhaü taü ambavanaü padhànàyàû ti.
ßPadhànanti kho Meghiya vadamànaü kinti vadeyyàma?
3Yassa dàni tvaü Meghiya kàlaü ma¤¤asãû ti.
Atha kho àyasmà Meghiyo uññhàyàsanà,
Bhagavantaü abhivàdetvà padakkhiõaü katvà,
yena taü ambavanaü tenupasaïkami,
upasaïkamitvà ambavanaü ajjhogahetvà,
a¤¤atarasmiü rukkhamåle divàvihàraü nisãdi.
Atha kho àyasmato Meghiyassa, tasmiü ambavane viharantassa,
yebhuyyena tayo pàpakà akusalà vitakkà samudàcaranti,
seyyathãdaü: kàmavitakko, byàpàdavitakko, vihiüsàvitakko ti.
Atha kho àyasmato Meghiyassa etad-ahosi:
ßAcchariyaü vata bho, abbhutaü vata bho,
saddhàya ca vatamhi agàrasmà anagàriyaü pabbajito,
atha ca panimehi tãhi pàpakehi akusalehi vitakkehi anvàsattà,
seyyathãdaü: kàmavitakkena, byàpàdavitakkena, vãhiüsàvitakkenàû ti.
Atha kho àyasmà Meghiyo sàyanhasamayaü patisallànà vuññhito,
yena Bhagavà tenupasaïkami,
upasaïkamitvà, Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdi.
Ekamantaü nisinno kho àyasmà Meghiyo Bhagavantaü etad-avoca:
ßIdha mayhaü bhante, tasmiü ambavane viharantassa,
yebhuyyena tayo pàpakà akusalà vitakkà samudàcaranti,
seyyathãdaü: kàmavitakko, byàpàdavitakko, vihiüsàvitakko ti.
4Tassa mayhaü bhante etad-ahosi:
`Acchariyaü vata bho, abbhutaü vata bho,
saddhàya ca vatamhi agàrasmà anagàriyaü pabbajito,
atha ca panimehi tãhi pàpakehi akusalehi vitakkehi anvàsattà,
seyyathãdaü: kàmavitakkena, byàpàdavitakkena, vihiüsàvitakkenà' û ti.
ßAparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
pa¤ca dhammà paripàkàya saüvattanti. Katame pa¤ca?
[1] Idha Meghiya bhikkhu kalyàõamitto
5 hoti,kalyàõasahàyo kalyàõasampavaïko.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ayaü pañhamo dhammo paripàkàya saüvattati.
[2] Puna caparaü Meghiya bhikkhu sãlavà hoti,
Pàtimokkhasaüvarasaüvuto viharati àcàragocarasampanno,
aõumattesu vajjesu bhayadassàvã,
samàdàya sikkhati sikkhàpadesu.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ayaü dutiyo dhammo paripàkàya saüvattati.
[3] Puna caparaü Meghiya bhikkhu yàyaü kathà abhisallekhikà,
cetovivaraõasappàyà ekantanibbidàya viràgàya nirodhàya,
upasamàya abhi¤¤àya Sambodhàya Nibbànàya saüvattati,
seyyathãdaü: appicchakathà, santuññhikathà, pavivekakathà,
asaüsaggakathà, viriyàrambhakathà, sãlakathà, samàdhikathà,
pa¤¤àkathà, vimuttikathà, vimutti¤àõadassanakathà.
Evaråpàya kathàya nikàmalàbhã hoti akicchalàbhã akasiralàbhã.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ayaü tatiyo dhammo paripàkàya saüvattati.
[4] Puna caparaü Meghiya bhikkhu àraddhaviriyo viharati
akusalànaü dhammànaü pahànàya,
kusalànaü dhammànaü upasampadàya,
thàmavà daëhaparakkamo anikkhittadhuro kusalesu dhammesu.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ayaü catuttho dhammo paripàkàya saüvattati.
[5] Puna caparaü Meghiya bhikkhu pa¤¤avà hoti,
udayatthagàminiyà pa¤¤àya samannàgato,
ariyàya nibbedhikàya sammà dukkhakkhayagàminiyà.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ayaü pa¤camo dhammo paripàkàya saüvattati.
Aparipakkàya Meghiya cetovimuttiyà,
ime pa¤ca dhammà paripàkàya saüvattanti.
Kalyàõamittassetaü Meghiya bhikkhuno pàñikaïkhaü,
kalyàõasahàyassa kalyàõasampavaïkassa yaü sãlavà bhavissati,
Pàtimokkhasaüvarasaüvuto viharissati,
àcàragocarasampanno aõumattesu vajjesu bhayadassàvã,
samàdàya sikkhissati sikkhàpadesu.
Kalyàõamittassetaü Meghiya bhikkhuno pàñikaïkhaü,
kalyàõasahàyassa kalyàõasampavaïkassa yàyaü kathà abhisallekhikà,
cetovivaraõasappàyà ekantanibbidàya viràgàya nirodhàya,
upasamàya abhi¤¤àya sambodhàya nibbànàya saüvattati,
seyyathãdaü: appicchakathà, santuññhikathà, pavivekakathà,
asaüsaggakathà, viriyàrambhakathà, sãlakathà, samàdhikathà,
pa¤¤àkathà, vimuttikathà, vimutti¤àõadassanakathà.
Evaråpàya kathàya nikàmalàbhã bhavissati akicchalàbhã akasiralàbhã.
Kalyàõamittassetaü Meghiya bhikkhuno pàñikaïkhaü,
kalyàõasahàyassa kalyàõasampavaïkassa yaü àraddhaviriyo bhavissati
akusalànaü dhammànaü pahànàya,
kusalànaü dhammànaü upasampadàya,
thàmavà daëhaparakkamo anikkhittadhuro kusalesu dhammesu.
Kalyàõamittassetaü Meghiya bhikkhuno pàñikaïkhaü,
kalyàõasahàyassa kalyàõasampavaïkassa yaü pa¤¤avà bhavissati,
udayatthagàminiyà pa¤¤àya samannàgato,
ariyàya nibbedhikàya sammà dukkhakkhayagàminiyà.
Tena ca pana Meghiya bhikkhunà imesu pa¤casu dhammesu patiññhàya,
cattàro dhammà uttaribhàvetabbà:
[1] Asubhà bhàvetabbà ràgassa pahànàya,
[2] mettà bhàvetabbà byàpàdassa pahànàya,
[3] ànàpànassati bhàvetabbà vitakkupacchedàya,
[4] aniccasa¤¤à bhàvetabbà asmimànasamugghàtàya.
Aniccasa¤¤ino Meghiya anattasa¤¤à saõñhàti,
anattasa¤¤i asmimànasamugghàtaü pàpuõàti,
diññheva dhamme Nibbànanû-ti.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßKhuddà vitakkà sukhumà vitakkà,
Ete avidvà manaso vitakke,
Ete ca vidvà manaso vitakke,
âtàpiyo saüvaratã satãmà.
Anuggate manaso uppilàve -
Asesam-ete pajahàsi Buddhoû ti.
8The Discourse about Agitation
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Kusinàràyaü viharati,
Upavattane Mallànaü Sàlavane.
Tena kho pana samayena sambahulà bhikkhå
Bhagavato avidåre ara¤¤akuñikàyaü
9 viharanti,uddhatà unnaëà capalà mukharà vikiõõavàcà,
muññhassatino asampajànà asamàhità vibbhantacittà pàkatindriyà.
Addasà kho Bhagavà te sambahule bhikkhå
avidåre ara¤¤akuñikàyaü viharante,
uddhate unnaëe capale mukhare vikiõõavàce,
muññhassatino asampajàne asamàhite vibbhantacitte pàkatindriye.
10Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßArakkhitena kàyena, micchàdiññhigatena ca,
Thãnamiddhàbhibhåtena vasaü Màrassa gacchati.
Tasmà rakkhitacittassa, sammàsaïkappagocaro,
Sammàdiññhipurekkhàro, ¤atvàna udayabbayaü.
11 Thãnamiddhàbhibhå bhikkhu sabbà duggatiyo jaheû ti.
The Discourse about the Cowherd
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Kosalesu càrikaü carati,
12mahatà Bhikkhusaïghena saddhiü.
Atha kho Bhagavà maggà okkamma,
yena a¤¤ataraü rukkhamålaü tenupasaïkami,
upasaïkamitvà, pa¤¤atte àsane nisãdi.
Atha kho a¤¤ataro gopàlako yena Bhagavà tenupasaïkami,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdi.
Ekamantaü nisinnaü kho taü gopàlakaü Bhagavà
dhammiyà kathàya sandassesi, samàdapesi, samuttejesi, sampahaüsesi.
Atha kho so gopàlako Bhagavatà
dhammiyà kathàya sandassito samàdapito samuttejito sampahaüsito,
Bhagavantaü etad-avoca:
ßAdhivàsetu me bhante,
Bhagavà svàtanàya bhattaü saddhiü Bhikkhusaïghenàû ti.
Adhivàsesi Bhagavà tuõhãbhàvena.
Atha kho so gopàlako Bhagavato adhivàsanaü viditvà,
uññhàyàsanà, Bhagavantaü abhivàdetvà padakkhiõaü katvà pakkàmi.
Atha kho so gopàlako tassà rattiyà accayena, sake nivesane,
Bhagavato kàlaü àrocesi: ßKàlo bhante niññhitaü bhattanû-ti.
Atha kho Bhagavà, pubbanhasamayaü nivàsetvà,
pattacãvaram-àdàya, saddhiü Bhikkhusaïghena,
yena tassa gopàlakassa nivesanaü tenupasaïkami,
upasaïkamitvà, pa¤¤atte àsane nisãdi.
Atha kho so gopàlako Buddhapamukhaü Bhikkhusaïghaü
appodakapàyàsena navena ca sappinà sahatthà santappesi sampavàresi.
Atha kho so gopàlako, Bhagavantaü bhuttàviü onãtapattapàõiü,
15a¤¤ataraü nãcaü àsanaü gahetvà, ekamantaü nisãdi.
Ekamantaü nisinnaü kho taü gopàlakaü Bhagavà,
dhammiyà kathàya sandassetvà, samàdapetvà,
samuttejetvà, sampahaüsetvà, uññhàyàsanà pakkàmi.
Atha kho acirapakkantassa Bhagavato,
taü gopàlakaü a¤¤ataro puriso sãmantarikàya jãvità voropesi.
Atha kho sambahulà bhikkhå yena Bhagavà tenupasaïkamiüsu,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdiüsu.
Ekamantaü nisinnà kho te bhikkhå Bhagavantaü etad-avocuü:
ßYena bhante gopàlakena ajja Buddhapamukho Bhikkhusaïgho
appodakapàyàsena navena ca sappinà sahatthà santappito sampavàrito,
so kira bhante gopàlako,
a¤¤atarena purisena sãmantarikàya jãvità voropitoû ti.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßDiso disaü yan-taü kayirà, verã và pana verinaü,
Micchàpaõihitaü cittaü pàpiyo naü tato
16 kareû ti.The Discourse about Moonlight
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Ràjagahe viharati,
Veëuvane Kalandakanivàpe.
Tena kho pana samayena
àyasmà ca Sàriputto àyasmà ca Mahàmoggallàno
Kapotakandaràyaü viharanti.
Tena kho pana samayena àyasmà Sàriputto, juõhàya rattiyà,
navoropitehi kesehi, abbhokàse nisinno hoti,
a¤¤ataraü samàdhiü samàpajjitvà.
Tena kho pana samayena dve yakkhà sahàyakà
Uttaràya disàya Dakkhiõaü disaü gacchanti,
kenacid-eva karaõãyena.
Addasaüsu kho te yakkhà àyasmantaü Sàriputtaü, juõhàya rattiyà,
navoropitehi kesehi, abbhokàse nisinnaü.
Disvàna, eko yakkho dutiyaü yakkhaü etad-avoca:
Evaü vutte, so yakkho taü yakkhaü etad-avoca:
ßAlaü samma mà samaõaü àsàdesi.
Uëàro so samma samaõo mahiddhiko mahànubhàvoû ti.
Dutiyam-pi kho so yakkho taü yakkhaü etad-avoca:
ßPañibhàti maü samma imassa samaõassa sãse pahàraü dàtunû-ti.
Dutiyam-pi kho so yakkho taü yakkhaü etad-avoca:
ßAlaü samma mà samaõaü àsàdesi.
Uëàro so samma samaõo mahiddhiko mahànubhàvoû ti.
Tatiyam-pi kho so yakkho taü yakkhaü etad-avoca:
ßPañibhàti maü samma imassa samaõassa sãse pahàraü dàtunû-ti.
Tatiyam-pi kho so yakkho taü yakkhaü etad-avoca:
ßAlaü samma mà samaõaü àsàdesi.
Uëàro so samma samaõo mahiddhiko mahànubhàvoû ti.
Atha kho so yakkho taü yakkhaü anàdiyitvà,
àyasmato Sàriputtattherassa sãse pahàraü adàsi:
tàva mahàpahàro ahosi api tena pahàrena
sattaratanaü và aóóhaññharatanaü
18 và Nàgaü osàdeyya,mahantaü và pabbatakåñaü padàëeyya.
Atha ca pana so yakkho: ßôayhàmi, óayhàmãû ti,
Addasà kho àyasmà Mahàmoggallàno
dibbena cakkhunà, visuddhena atikkantamànusakena,
tena yakkhena àyasmato Sàriputtassa sãse pahàraü dãyamànaü.
Disvàna, yenàyasmà Sàriputto tenupasaïkami,
upasaïkamitvà, àyasmantaü Sàriputtaü etad-avoca:
ßKacci te àvuso khamanãyaü? Kacci yàpanãyaü?
Kacci na ki¤ci dukkhan?û-ti
ßKhamanãyaü me àvuso Moggallàna; yàpanãyaü me àvuso Moggallàna,
api ca me sãse thokaü dukkhanû-ti.
ßAcchariyaü àvuso Sàriputta, abbhutaü àvuso Sàriputta,
yàva mahiddhiko àyasmà Sàriputto mahànubhàvo.
Idha te àvuso Sàriputta a¤¤ataro yakkho sãse pahàraü adàsi:
tàva mahàpahàro ahosi, api tena pahàrena
sattaratanaü và aóóhaññharatanaü và Nàgaü osàdeyya,
mahantaü và pabbatakåñaü padàëeyya.
Atha ca panàyasmà Sàriputto evam-àha:
`Khamanãyaü me àvuso Moggallàna; yàpanãyaü me àvuso Moggallàna,
api ca me sãse thokaü dukkhan' û-ti.
ßAcchariyaü àvuso Moggallàna, abbhutaü àvuso Moggallàna,
yàva mahiddhiko àyasmà Mahàmoggallàno mahànubhàvo,
yatra hi nàma yakkham-pi passissati,
mayaü panetarahi paüsupisàcakam-pi na passàmà!û ti.
Assosi kho Bhagavà dibbàya sotadhàtuyà,
visuddhàya atikkantamànusikàya,
tesaü ubhinnaü Mahànàgànaü imaü evaråpaü kathàsallàpaü.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßYassa selåpamaü cittaü, ñhitaü nànupakampati,
Virattaü rajanãyesu, kopaneyye na kuppati,
Yassevaü bhàvitaü cittaü kuto taü dukkham-essatã?û ti
The Discourse about the Nàga (Elephant)
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Kosambiyaü viharati, Ghositàràme.
Tena kho pana samayena Bhagavà àkiõõo viharati
bhikkhåhi bhikkhunãhi upàsakehi upàsikàhi,
ràjåhi ràjamahàmattehi titthiyehi titthiyasàvakehi,
àkiõõo dukkhaü na phàsu viharati.
Atha kho Bhagavato etad-ahosi:
ßAhaü kho etarahi àkiõõo viharàmi
bhikkhåhi bhikkhunãhi upàsakehi upàsikàhi,
ràjåhi ràjamahàmattehi titthiyehi titthiyasàvakehi,
àkiõõo dukkhaü na phàsu viharàmi.
Yannånàhaü eko gaõamhà våpakaññho vihareyyanû-ti.
Atha kho Bhagavà, pubbanhasamayaü nivàsetvà,
Kosambiyaü piõóàya caritvà, pacchàbhattaü piõóapàtapañikkanto,
sàmaü senàsanaü saüsàmetvà, pattacãvaram-àdàya,
anàmantetvà upaññhàke, anapaloketvà Bhikkhusaïghaü,
eko adutiyo, yena Pàrileyyakaü tena càrikaü pakkàmi.
Anupubbena càrikaü caramàno yena Pàrileyyakaü tad-avasari.
Tatra sudaü Bhagavà Pàrileyyake viharati,
Rakkhitavanasaõóe bhaddasàlamåle.
A¤¤ataro pi kho Hatthinàgo àkiõõo viharati
hatthãhi hatthinãhi hatthikalabhehi hatthicchàpehi.
Chinnaggàni ceva tiõàni khàdati,
obhaggobhagga¤-cassa sàkhàbhaïgaü khàdanti.
âvilàni ca pànãyàni pivati,
ogàhà cassa uttiõõassa hatthiniyo kàyaü upanighaüsantiyo gacchanti,
àkiõõo dukkhaü, na phàsu viharati.
Atha kho tassa Hatthinàgassa etad-ahosi:
ßAhaü kho etarahi àkiõõo viharàmi,
hatthãhi hatthinãhi hatthikalabhehi hatthicchàpehi.
Chinnaggàni ceva tiõàni khàdàmi,
obhaggobhagga¤-ca me sàkhàbhaïgaü khàdanti.
âvilàni ca pànãyàni pivàmi,
ogàhà ca me uttiõõassa hatthiniyo kàyaü upanighaüsantiyo gacchanti,
àkiõõo dukkhaü na phàsu viharàmi.
Yannånàhaü eko gaõamhà våpakaññho vihareyyanû-ti.
Atha kho so Hatthinàgo, yåthà apakkamma,
yena Pàrileyyakaü Rakkhitavanasaõóo bhaddasàlamålaü,
yena Bhagavà tenupasaïkami.
Tatra sudaü so Hatthinàgo, yasmiü padese Bhagavà viharati,
taü padesaü appaharita¤-ca karoti,
21soõóàya Bhagavato pànãyaü paribhojanãya¤-ca upaññhapeti.
Atha kho Bhagavato rahogatassa patisallãnassa,
evaü cetaso parivitakko udapàdi:
ßAhaü kho pubbe àkiõõo vihàsiü
bhikkhåhi bhikkhunãhi upàsakehi upàsikàhi,
ràjåhi ràjamahàmattehi titthiyehi titthiyasàvakehi,
àkiõõo dukkhaü na phàsu vihàsiü.
Somhi etarahi anàkiõõo viharàmi
bhikkhåhi bhikkhunãhi upàsakehi upàsikàhi,
ràjåhi ràjamahàmattehi titthiyehi titthiyasàvakehi,
anàkiõõo sukhaü phàsu viharàmãû ti.
Tassa pi kho Hatthinàgassa evaü cetaso parivitakko udapàdi:
ßAhaü kho pubbe àkiõõo vihàsiü
hatthãhi hatthinãhi hatthikalabhehi hatthicchàpehi.
Chinnaggàni ceva tiõàni khàdiü,
obhaggobhagga¤-ca me sàkhàbhaïgaü khàdiüsu.
âvilàni ca pànãyàni pivàsiü,
ogàhà ca me uttiõõassa hatthiniyo kàyaü upanighaüsantiyo agamaüsu,
àkiõõo dukkhaü, na phàsu vihàsiü.
Somhi etarahi anàkiõõo viharàmi
hatthãhi hatthinãhi hatthikalabhehi hatthicchàpehi.
Acchinnaggàni ceva tiõàni khàdàmi,
obhaggobhagga¤-ca me sàkhàbhaïgaü na khàdanti.
Anàvilàni ca pànãyàni pivàmi,
ogàhà ca me uttiõõassa hatthiniyo na kàyaü upanighaü santiyo gacchanti,
anàkiõõo sukhaü, phàsu viharàmãû ti.
Atha kho Bhagavà attano ca pavivekaü viditvà,
tassa ca Hatthinàgassa cetasà cetoparivitakkam-a¤¤àya,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßEtaü Nàgassa Nàgena ãsàdantassa hatthino
Sameti cittaü cittena: yad-eko ramate vaneû ti.
22The Discourse about Piõóola
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Sàvatthiyaü viharati,
Jetavane Anàthapiõóikassa àràme.
Tena kho pana samayena
àyasmà Piõóolabhàradvàjo Bhagavato avidåre nisinno hoti,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
àra¤¤iko, piõóapàtiko, paüsukåliko, tecãvariko,
appiccho, santuññho, pavivitto, asaüsaññho,
Addasà kho Bhagavà
àyasmantaü Piõóolabhàradvàjaü avidåre nisinnaü,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
àra¤¤ikaü, piõóapàtikaü, paüsukålikaü, tecãvarikaü,
appicchaü, santuññhaü, pavivittaü, asaüsaññhaü,
àraddhaviriyaü, dhutavàdaü, adhicittam-anuyuttaü.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßAnåpavàdo anåpaghàto, Pàtimokkhe ca saüvaro,
Matta¤¤utà ca bhattasmiü, panta¤-ca sayanàsanaü,
Adhicitte ca àyogo - etaü Buddhàna' sàsananû-ti.
24The Discourse about Sàriputta
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Sàvatthiyaü viharati,
Jetavane Anàthapiõóikassa àràme.
Tena kho pana samayena àyasmà Sàriputto
Bhagavato avidåre nisinno hoti,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
appiccho, santuññho, pavivitto, asaüsaññho,
àraddhaviriyo, adhicittam-anuyutto.
Addasà kho Bhagavà àyasmantaü Sàriputtaü avidåre nisinnaü,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
appicchaü santuññhaü pavivittaü asaüsaññhaü
àraddhaviriyaü adhicittam-anuyuttaü.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßAdhicetaso appamajjato,
Munino monapathesu sikkhato,
Sokà na bhavanti tàdino
Upasantassa sadà satãmatoû ti.
The Discourse about Sundarã
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Sàvatthiyaü viharati,
Jetavane Anàthapiõóikassa àràme.
Tena kho pana samayena Bhagavà
sakkato hoti garukato mànito påjito apacito, làbhã
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànappaccayabhesajjaparikkhàrànaü;
Bhikkhusaïgho pi sakkato hoti garukato mànito påjito apacito, làbhã
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànappaccayabhesajjaparikkhàrànaü.
A¤¤atitthiyà pana paribbàjakà
asakkatà honti agarukatà amànità apåjità anapacità, na làbhino
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànappaccayabhesajjaparikkhàrànaü.
Atha kho te a¤¤atitthiyà paribbàjakà
Bhagavato sakkàraü asahamànà Bhikkhusaïghassa ca,
yena Sundarã paribbàjikà tenupasaïkamiüsu,
upasaïkamitvà, Sundariü paribbàjikaü etad-avocuü:
ßUssahasi bhagini ¤àtãnaü atthaü kàtun?û-ti.
ßKyàhaü Ayyà karomi, kiü mayà na sakkà kàtuü?
ßTena hi bhagini abhikkhaõaü Jetavanaü gacchàhãû ti.
ßEvam-Ayyàû ti kho Sundarã paribbàjikà,
tesaü a¤¤atitthiyànaü paribbàjakànaü pañissutvà,
abhikkhaõaü Jetavanaü agamàsi.
Yadà te a¤¤iüsu a¤¤atitthiyà paribbàjakà:
ßVodiññhà kho Sundarã paribbàjikà bahujanena
abhikkhaõaü Jetavanaü gacchatãû ti,
atha naü jãvità voropetvà,
tattheva Jetavanassa parikhàkåpe
26 nikhaõitvà,yena Ràjà Pasenadi Kosalo tenupasaïkamiüsu,
upasaïkamitvà, Ràjànaü Pasenadiü Kosalaü etad-avocuü:
ßYà sà Mahàràja Sundarã paribbàjikà sà no na dissatãû ti.
ßKattha pana tumhe àsaïkathà?û ti.
ßJetavane Mahàràjàû ti.
ßTena hi Jetavanaü vicinathàû ti.
Atha kho te a¤¤atitthiyà paribbàjakà Jetavanaü vicinitvà,
yathà nikhaõitaü parikhàkåpà uddharitvà,
ma¤cakaü àropetvà, Sàvatthiü pavesetvà,
27rathiyà rathiyaü siïghàñakena siïghàñakaü upasaïkamitvà,
manusse ujjhàpesuü:
ßPassathayyà samaõànaü Sakyaputtiyànaü kammaü,
alajjino ime samaõà Sakyaputtiyà dussãlà,
pàpadhammà musàvàdino abrahmacàrino.
Ime hi nàma dhammacàrino samacàrino brahmacàrino,
saccavàdãno sãlavanto kalyàõadhammà pañijànissanti.
Natthi imesaü sàma¤¤aü, natthi imesaü brahma¤¤aü,
naññhaü imesaü sàma¤¤aü, naññhaü imesaü brahma¤¤aü.
Kuto imesaü sàma¤¤aü? Kuto imesaü brahma¤¤aü?
Apagatà ime sàma¤¤à, apagatà ime brahma¤¤à.
Kathaü hi nàma puriso purisakiccaü karitvà,
itthiü jãvità voropessatã?û ti.
Tena kho pana samayena Sàvatthiyaü manussà bhikkhå disvà,
asabbhàhi pharusàhi vàcàhi akkosanti, paribhàsanti, rosenti, vihesenti:
pàpadhammà musàvàdino abrahmacàrino.
Ime hi nàma dhammacàrino samacàrino brahmacàrino,
saccavàdino sãlavanto kalyàõadhammà pañijànissanti.
Natthi imesaü sàma¤¤aü, natthi imesaü brahma¤¤aü,
naññhaü imesaü sàma¤¤aü, naññhaü imesaü brahma¤¤aü.
Kuto imesaü sàma¤¤aü? Kuto imesaü brahma¤¤aü?
Apagatà ime sàma¤¤à, apagatà ime brahma¤¤à.
Kathaü hi nàma puriso purisakiccaü karitvà,
itthiü jãvità voropessatã?û ti.
Atha kho sambahulà bhikkhå pubbanhasamayaü nivàsetvà,
pattacãvaram-àdàya, Sàvatthiü piõóàya pavisiüsu,
Sàvatthiyaü piõóàya caritvà, pacchàbhattaü piõóapàtapañikkantà,
yena Bhagavà tenupasaïkamiüsu,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdiüsu.
Ekamantaü nisinnà kho te bhikkhå Bhagavantaü etad-avocuü:
ßEtarahi bhante Sàvatthiyaü manussà bhikkhå disvà,
asabbhàhi pharusàhi vàcàhi akkosanti, paribhàsanti, rosenti, vihesenti:
`Alajjino ime samaõà Sakyaputtiyà, dussãlà
pàpadhammà musàvàdino abrahmacàrino.
Ime hi nàma dhammacàrino samacàrino brahmacàrino,
saccavàdino sãlavanto kalyàõadhammà pañijànissanti.
Natthi imesaü sàma¤¤aü, natthi imesaü brahma¤¤aü,
naññhaü imesaü sàma¤¤aü, naññhaü imesaü brahma¤¤aü.
Kuto imesaü sàma¤¤aü? Kuto imesaü brahma¤¤aü?
Apagatà ime sàma¤¤à, apagatà ime brahma¤¤à.
Kathaü hi nàma puriso purisakiccaü karitvà,
itthiü jãvità voropessatã?' û ti.
ßNeso bhikkhave saddo ciraü bhavissati, sattàham-eva bhavissati,
sattàhassa accayena antaradhàyissati.
Tena hi bhikkhave ye manussà bhikkhå disvà,
asabbhàhi pharusàhi vàcàhi akkosanti, paribhàsanti, rosenti, vihesenti,
te tumhe imàya gàthàya pañicodetha:
Yo càpi katvà `na karomi' càha,
Ubho pi te pecca samà bhavanti
Nihãnakammà manujà paratthà' û ti.
29Atha kho te bhikkhå Bhagavato santike imaü gàthaü pariyàpuõitvà,
ye manussà bhikkhå disvà,
asabbhàhi pharusàhi vàcàhi akkosanti, paribhàsanti, rosenti, vihesenti,
te manusse imàya gàthàya pañicodenti:
ßAbhåtavàdã nirayaü upeti,
Yo càpi katvà `na karomi' càha,
Ubho pi te pecca samà bhavanti
Nihãnakammà manujà paratthàû ti.
Manussànaü etad-ahosi: ßAkàrakà ime samaõà Sakyaputtiyà,
nayimehi kataü, sapanti ime samaõà Sakyaputtiyàû ti.
Neva so saddo ciraü ahosi, sattàham-eva ahosi,
sattàhassa accayena antaradhàyi.
Atha kho sambahulà bhikkhu yena Bhagavà tenupasaïkamiüsu,
upasaïkamitvà Bhagavantaü abhivàdetvà, ekamantaü nisãdiüsu.
Ekamantaü nisinnà kho te bhikkhå Bhagavantaü etad-avocuü:
ßAcchariyaü bhante, abbhutaü bhante,
yàva subhàsita¤-cidaü bhante Bhagavatà:
`Neso bhikkhave saddo ciraü bhavissati, sattàham-eva bhavissati,
sattàhassa accayena antaradhàyissatã' ti.
Antarahito so bhante saddoû ti.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßTudanti vàcàya janà asa¤¤atà,
Sarehi saïgàmagataü va ku¤jaraü,
Sutvàna vàkyaü pharusaü udãritaü,
Adhivàsaye bhikkhu aduññhacittoû ti.
The Discourse about Upasena
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Ràjagahe viharati,
Veëuvane Kalandakanivàpe.
Atha kho àyasmato Upasenassa Vaïgantaputtassa
rahogatassa patisallãnassa evaü cetaso parivitakko udapàdi:
ßLàbhà vata me, suladdhaü vata me,
satthà ca me Bhagavà Arahaü Sammàsambuddho,
svàkkhàte camhi Dhammavinaye agàrasmà anagàriyaü pabbajito,
sabrahmacàrino ca me sãlavanto kalyàõadhammà,
sãlesu camhi paripårakàrã, samàhito camhi ekaggacitto,
Arahà camhi khãõàsavo, mahiddhiko camhi mahànubhàvo.
Bhaddakaü me jãvitaü bhaddakaü maraõanû-ti.
Atha kho Bhagavà, àyasmato Upasenassa Vaïgantaputtassa
cetasà cetoparivitakkam-a¤¤àya
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßYaü jãvitaü na tapati, maraõante na socati,
Sa ce diññhapado dhãro, sokamajjhe na socati.
Ucchinnabhavataõhassa, santacittassa bhikkhuno,
Vikkhãõo jàtisaüsàro, natthi tassa punabbhavoû ti.
Evaü me sutaü:
ekaü samayaü Bhagavà Sàvatthiyaü viharati,
Jetavane Anàthapiõóikassa àràme.
Tena kho pana samayena àyasmà Sàriputto
Bhagavato avidåre nisinno hoti,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
attano upasamaü paccavekkhamàno.
Addasà kho Bhagavà àyasmantaü Sàriputtaü avidåre nisinnaü,
pallaïkaü àbhujitvà, ujuü kàyaü paõidhàya,
attano upasamaü paccavekkhamànaü.
Atha kho Bhagavà, etam-atthaü viditvà,
tàyaü velàyaü imaü udànaü udànesi:
ßUpasantasantacittassa netticchinnassa bhikkhuno,
Vikkhãõo jàtisaüsàro mutto so Màrabandhanàû ti.
1 As Masefield notes, that Meghiya should stand on one side is very unusual behaviour for a monk. Normally only devas and outsiders remain standing in the Auspicious One's presence. 2 Padhànàya, an infinitive-like dative; used again 2 lines below. 3 Note the use of the plural here, an honorific form. 4 This is what we may call the list use of the nominative, which is akin to the label use (for the latter see Syntax Æ 22, but Wijesekera fails to distinguish the list usage). These constructions often occur with seyyathãdaü or yadidaü. Another such list occurs in the 3rd of the instructions given to Meghiya below (appicchakathà, santuññhikathà, pavivekakathà...etc,)
S
eyyathãdaü may also take other cases according to the syntactical requirements, so just below the same list appears in the instrumental case (seyyathãdaü: kàmavitakkena, byàpàdavitakkena, vihiüsàvitakkena); and in Suppabuddhasuttaü (43) below it is followed by the accusative case (seyyathãdaü: dànakathaü, sãlakathaü, saggakathaü...pakàsesi). 5 Kalyàõamitta can mean 1) one who is a good friend; and 2) one who has a good friend, i.e. one who cultivates good friends. Similarly with sahàya & sampavaïka. 6 Anuggatà appears to be the past participle from anugacchati, with doubling of -g- m.c. (s.v. DP). The alternative explanation would be to take it as from anu + uggacchati - but that would be difficult, as anuggata (i.e. an + uggata) normally means not arisen, as in the 2nd verse below, where the commentary paraphrases anuggate by anuppanne. Note, however, that Udànavarga (31-33) reads: samudgatàü, which would indicate that the Sanskrit redactor(s) understood it to have the first meaning. 7 Huràhuraü, here and there, or pregnantly: from existence to existence. 8 Masefield attaches manaso uppilàve in the 3rd line to vidvà manaso vitakke in the 1st, and translates: the one who fathoms these thoughts of mind to be the mind's elation; which doesn't really seem to relate to the Pàëi very well. 9 Ireland translates -kutikàyaü as a plural: forest huts; though it is a feminine locative singular. 10 An example of how adjectives are piled up rhetorically to press home the point. It will be noticed that this sequence also illustrates the Waxing Syllable Principle (WSP), the sequence being ordered by syllabic length 3 syll, 3, 3, 3, 5, 5, 5, 5, 5. 11 This pàdayuga is missing from BJT and also SHB Udànapàëi. It is found in the commentary though, and in the Burmese and European editions. It also occurs in the Udànavarga parallel (31.54): Samyagdùñipuraskàro j¤àtvà caivodayavyayam. 12 The cognate accusative here is simultaneous with the action; lit: walked a walk. Wijesekera, Syntax Æ35, following Brugman, calls this the Object of Contents. 13 Appodakapàyàsa, lit: milk-rice with but little water. 14 Pañiyàdàpeti is, very unusually, a causative of a causative verb, s.v. PED. The simplex of the original verb pañiÑyat, only appears as a past participle in the canon, pañiyatta. The causative is pañiyàdeti, which means to make ready; the causative of the causative means to have (someone) make ready. The formation of the double causative is an innovation in Pàëi, see Perniola, PG Æ223. 15 This is an accusative absolute construction, which occurs only rarely in the texts. 16 Notice the use of the comparative ablative. 17 The commentary explains maü as having the meaning of a genitive, as it is governed by the upasagga (prefix) pañi- here. 18 A ratana is defined in Abhidhànappadãpaka as being 12 aïgulàni (finger-breadths, or commonly, inches), but that would make the elephant only 7 feet or 7 feet 6 inches tall, which may be smaller than intended by the text. 19 So ChS. BJT reads avaññhàsi, which is aorist to avatiññhati (PED: to abide, linger, stand still), but that hardly allows the right meaning in the context. The commentary appears to be reading apatàsi. 20 BJT Kosambiyaü, but pavisati normally governs the accusative (see text passim), so this appears to be a mistake (but cf. Wijesekera's note in Syntax Æ165b, where he argues that both accusative and locative are permissible).ChS reads
Kosambiü as here; and cf. 7.10 below, where Kosambiü is used in the same construction. 21 Lit: made that place have but little grass, which seems to be a rare idiom in early Pàëi, though it appears in the commentarial literature. See e.g. the nidàna to the 1st gàthà of Paõóitavagga in the Dhammapadaññhakathà. 22 The syntax is difficult here, owing to the remoteness of the instrumentals from each other, but we have to take cittena with Nàgena for it to make sense. 23 Ireland: an ascetic; which leaves out -vàdo, the point being not only that he was ascetic himself, but he also recommended it to others. 24 Niggahãta is elided from Buddhànaü m.c. Udànavarga reads: etad Buddhasya ÷àsanam, which seeks to avoid the difficulty, but the singular form is not so appropriate.Ireland has a note to the effect that
Buddhànaü here means the sàvakabuddhà, but as this is the Ovàdapàtimokkha, (see DhpA to vss. 183-185; and cf. Mahàpadànasuttaü, D 14), it appears that it really refers to the Sammàsambuddhas of the past. 25 Pariccataü is a past participle; Ireland translates as an optative: I would sacrifice even my life... 26 Masefield: a hole in the...moat, which seems implausible, given that they want the body to be found. 27 Ireland: had it taken to Sàvatthã, which makes it sound like a causative aorist, whereas pavestvà is an absolutive aligned with the other absolutives that precede and follow. 28 Masefield adds an extra line before this that occurs at the beginning of the sectarians slander, but not in the repetition [??]: Behold, good sirs, the deed of the recluses who are followers of the Sakyans' Son. Also in the repetition below, when the monks report the matter to the Auspicious One. 29 The syntax in these last two lines is rather difficult. The commentary explains that paratthà is to be taken with pecca in the previous line: ßParatthàû ti imassa pana padassa purato ßpeccàû ti padena sambandho, pecca parattha ito gantvà te nihãnakammà paraloke samà bhavantã ti attho.Both Norman (Word of the Doctrine vs. 306), and Ireland (The Udàna, pg. 62), ignore the commentarial explanation, and take it line by line, Norman:
Both of these, when passed away, become the same - men with contemptible deeds in the next world. Ireland: Both these become equal hereafter, persons of base actions in the world beyond.